Imma Cortina
Escola de Fonollosa
Cada vegada som més les escoles que, a l’hora de plantejar-nos l’educació integral dels nens i nenes, ens esforcem per donar importància a un tema com la gestió de les pròpies emocions. I ho fem, conscients que els nostres sentiments són el motor de la nostra manera de fer, el motor que ens empeny a determinades accions, a adoptar determinats punts de vista, a fer uns raonaments en concret i no d’altres, a reaccionar de determinada manera, a relacionar-nos d’una forma o d’una altra amb les persones i amb l’entorn… De manera que, com que són decisoris en tot moment de la nostra vida, val la pena que els aprenguem a gestionar ja que en depèn la nostra felicitat i la dels altres.
Així doncs, durant aquests últims anys, a l’escola de Fonollosa hem treballat, de manera coordinada a tots els cicles, a l’entorn de sentiments com ara l’alegria, la tristesa, la gelosia, l’estimació, la ràbia, la frustració, la il·lusió… I, en fer-ho, ens hem plantejat sempre els següents objectius:
- Reconèixer el sentiment en nosaltres mateixos.
- Reconèixer el sentiment en els que ens envolten i desenvolupar l’empatia.
- Practicar-nos en l’anàlisi i reflexió d’allò que sentim i allò que ens passa.
- Conduir o reconduir les accions que es deriven dels nostres sentiments.
- Ser capaç de posar paraules a allò que sentim.
- Saber trobar altres maneres de comunicar-ho: amb les arts plàstiques, la música, la dansa…
Cada curs l’equip de sentiments, amb representació de tots els cicles, revisa els objectius i la metodologia per treballar-los i elabora la proposta, la qual passa, també, per destinar-hi un espai horari setmanal. El fet de dedicar una estona al tema de manera periòdica ens sembla important per tal com això ens permet assegurar la posada en pràctica d’unes estratègies i uns recursos, però no pas perquè haguem de restringir un tema com aquest a un horari tancat. Justament totes les mestres i els mestres sabem que l’educació de les emocions l’hem de tenir present tot el dia i hem d’aprofitar les situacions quotidianes a la classe o al pati. Tot i això la sistematització ens dóna punts de referència i ens facilita eines per enfocar aquests elements emergents que es donen a l’escola en el moment que sigui.
Per tot plegat i per tal d’enfocar el treball del sentiment que s’ha triat, cada curs seguim el mateix procediment que podríem concretar en els següents passos:
- Debatem en equip de treball la definició i els matisos del sentiment a treballar. Traspassem el resultat al claustre.
- Marquem en l’horari setmanal l’estona específica de treball de sentiments.
- Elaborem la proposta de recursos (contes o històries, notícies del diari, pel·lícules, el titella Fèlix etc.)
- Informem les famílies i demanem les seves aportacions particulars pel que fa a les experiències d’aquell sentiment.
- Compartim i comentem, amb els nens i nenes de cada classe, les experiències aportades per les famílies.
- Confegim el llibre del sentiment que treballem ( un per classe o per cicle) en el qual hi surten tots els nens i nenes parlant de les seves emocions.
- Passem aquests llibres a les famílies per tal que el puguin llegir amb els seus fills.
- Un cop han passat per totes les cases guardem aquests “llibres” confegits al racó dels sentiments de la biblioteca i sempre ens van bé per recordar emocions que sentim nosaltres i els nostres companys i per veure com les gestionem.
- Acabem el tema formulant, amb cada grup d’alumnes, alguna consigna o algun consell per a nosaltres mateixos. Consells que hem començat a recollir en el llibret que porta, justament, aquest títol de “Consells per a mi mateix/a”.
I si ens hem donat consells a nosaltres mateixos serà bo que ens esforcem per seguir-los!
