Casualment, tres de les experiències que es presenten utilitzen l’anglès com a llengua de treball, tot i que no es tracta de propostes de l’àmbit lingüístic. La integració de la llengua estrangera en activitats en què el tema central és la física, l’art o els contes, atorga a l’anglès una dimensió comunicativa que l’alumnat agraeix, ja que els resulta necessari per relacionar-se i per entendre el contingut d’allò que s’està fent.
Aquesta forma d’aprendre un idioma (“sense adonar-se’n”, tal com manifesten alguns alumnes que han participat en aquestes experiències) és especialment significativa perquè permet apreciar la utilitat de la llengua en un context en què és imprescindible usar-la.

Tal com ja vàrem fer en la presentació de la revista, oferim aquest espai als centres i al professorat de la comarca per tal de compartir experiències innovadores realitzades a les nostres aules, acompanyades, això sí, de la corresponent reflexió sobre aquells components que han ajudat a fer-les exitoses, les dificultats que ha calgut vèncer i -perquè no- els obstacles que no s’han pogut superar.

CRP del Bages

Foto: Felix Montino
http://www.flickr.com/photos/felixmontino/4105961818/

Des de fa ja 5 cursos al Pius Font i Quer duem a terme una experiència innovadora pel que fa a l’aprenentatge de les llengües estrangeres i que amb el pas dels anys ha esdevingut part del projecte de centre. Als seus inicis l’experiència va començar com part d’un PELE (Pla Experimental de Llengües Estrangeres) amb dos crèdits variables, un a 3r d’ESO i un a 4t d’ESO, crèdits que amb els canvis curriculars a què ens hem vist sotmesos s’han convertit en sengles matèries optatives.

La metodologia
La metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning) o en català AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), és un magnífic mètode per convertir l’aprenentatge de la llengua estrangera en un aprenentatge plenament significatiu. La integració de dues disciplines tan allunyades a priori com puguin ser l’anglès i la física i la química resulta molt senzilla quan es fa ús d’aquesta metodologia.
En essència del que es tracta és d’aconseguir que l’alumnat aprengui simultàniament els continguts de la matèria no lingüística i la llengua estrangera, en aquest cas l’anglès. El mètode és aparentment senzill, els continguts que es treballen són els corresponents a la matèria no lingüística, la “titular” perquè ens entenguem, ara bé, la llengua vehicular de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge és l’anglès.
Lògicament no es tracta de fer la mateixa classe que faríem en català en anglès, no es tracta únicament de traduir els continguts. Tampoc es tracta d’impartir la matèria que s’imparteix al Regne Unit per exemple, la metodologia CLIL implica quelcom més.
Integrar totes dues disciplines implica pensar en les necessitats lingüístiques de l’alumnat per tal d’assolir els continguts de la matèria no lingüística i per tant, cercar estratègies per tal de donar les eines bàsiques per no perdre el fil i poder seguir amb tota normalitat les classes.
Així doncs els materials d’una assignatura CLIL han de ser específics i malauradament hi ha molt poca cosa editada amb la qual cosa han de ser preparats i elaborats expressament. Cal dir, en síntesi, que han de ser força visuals i han de deixar sempre clar quina és la part lingüísitica que necessitem i quin és el contingut que treballem.
El Departament d’Ensenyament concedia fins fa poc llicències d’estudi per tal d’elaborar aquests materials. En podeu consultar alguns exemples a http://bit.ly/wMMSSa.

Les incògnites
A l’hora de decidir si s’aplica aquesta metodologia o no en un centre són molts els dubtes que apareixen i certament alguns són difícils de rebatre sense una experiència prèvia al mateix centre. Us en comentaré alguns dels més habituals i recurrents:

L’alumnat té suficient nivell d’anglès?
Sí, rotundament sí. El cert és que l’alumnat creu que sap molt menys anglès del que realment sap. Des de la meva experiència, el que he observat és una manca de confiança en el seu anglès molt gran. Tot el que necessiten és un mínim de temps per posar-lo en pràctica sense ser penalitzats. Aquesta és una de les claus del CLIL, la llengua s’utilitza però no s’avalua, no és objecte d’avaluació, per tant, l’alumnat quan veu que no és penalitzat per utilitzar-la incorrectament sinó que més aviat al contrari, és reforçat pel simple fet d’utilitzar-la, s’anima, es deixa anar i inconscientment comença a aprendre-la.

El currículum de la matèria no se’n resenteix?
En absolut. Sí que és cert que les primeres classes són més lentes ja que l’alumnat necessita un període d’adaptació al nou medi però, als pocs dies, no més de dues o tres setmanes, s’adonen que poden seguir amb tota normalitat les explicacions i el ritme torna a ser l’habitual. D’altra banda, el fet d’estar utilitzant l’anglès a les explicacions fa que l’alumnat estigui totalment pendent d’aquestes i es perd molt menys temps en aclariments o repeticions innecessàries de continguts per la senzilla raó que l’alumnat t’està escoltant, amb els cinc sentits, perquè no es poden permetre el luxe de despistar-se. En les classes en català desconnecten molt més perquè saben que poden tornar a enganxar-se quan vulguin, però han perdut el fil, han perdut l’explicació.

No suposa això una amenaça al sistema d’immersió lingüísitic català?
Si la metodologia CLIL fos aplicada a la gran majoria de matèries evidentment sí, però no és el cas. La metodologia CLIL no és una immersió encoberta de l’anglès, sinó que només busca sinèrgies en una sèrie d’hores del currículum que esdevenen una millora de les competències lingüísitiques de l’alumne alhora què no comprometen la matèria no lingüísitica, és més, en surt reforçada en estar molt més atents els alumnes.

El professorat ha de tenir molt bon nivell d’anglès?
Sí i no. I ara ho expliquem, cal que el professorat CLIL tingui un bon nivell d’anglès per tal de sentir-se còmode fent una classe en anglès, lògicament, alhora que el necessita per donar sortida a les necessitats lingüístiques de la metodologia. No cal però que sigui un expert, un filòleg, no cal que tingui una pronúncia exquisida, és molt més important que tingui fluïdesa i capacitat de comunicació. Actualment és necessari un nivell equivalent al certificat d’aptitud de l’EOI per tal d’aplicar la metodologia CLIL. Cal dir que els alumnes se senten molt més relaxats quan veuen que el professor tampoc domina al 100% la llengua, quan li reconeixen alguna mancança se’l senten més proper i es mostren molt més participatius, sense adonar-se’n es predisposen obertament a aprendre.

Els alumnes
Al llarg d’aquests cinc cursos puc dir que la valoració dels alumnes ha estat molt positiva. A final de curs sempre els demano que me la facin arribar per escrit. Us deixo algunes de les reflexions més significatives com a mostra:

• “Em pensava que no entendria res però estava ben equivocada! Puc entendre molt més anglès del que creia”
• “He après anglès sense adonar-me’n perquè tenia l’atenció posada en una altra cosa, la física i la química. I a sobre també n’he aprés!”
• “M’ha agradat molt fer l’assignatura perquè li he trobat utilitat a l’anglès”
• “És curiós… hi ha coses que no se m’han oblidat perquè les vaig aprendre en anglès”.

L’objectiu dels projectes escolars Comenius és reforçar la dimensió europea de l’educació mitjançant la cooperació entre escoles de la Unió Europea.
En el nostre cas,  compartim projecte des de l’any passat amb una escola de cadascun d’aquests països: Eslovènia, Holanda, Letònia, Polònia i Portugal.
L’eix central del treball conjunt són els contes i llegendes que ens permeten d’una banda, conèixer i fer conèixer les activitats que es fan en el dia a dia  a les escoles i d’una altra banda, transmetre i rebre diferents mostres de cultura popular.

Així, des de Catalunya podem explicar el conte de la castanyera o la llegenda de Sant Jordi relacionant-los amb les celebracions típiques d’aquestes diades  i, des d’un altre país ens poden parlar del Sinterklaas, o de Warsaw Mermaid, per posar un exemple.
Paral.lelament, l’intercanvi de materials ens permet  valorar i revisar la pròpia cultura, fent-la arribar a llocs llunyans on fins el moment el nostre país era desconegut.

Una part important del projecte són les trobades entre ensenyants de les diferents escoles a cadascun dels països participants. Aquest fet ens acosta a d’altres sistemes educatius (amb diferències però també amb moltes semblances), i ens ajuda a descobrir i respectar la realitat social del país que es visita.
Fins ara, hem viatjat a les escoles de Przemsyl (Polònia), Laporje (Eslovènia), Montemor-ó-Novo (Portugal) i Cesis (Letònia). A la primavera visitarem l’escola holandesa (Nijkerk), i a finals de maig rebrem la visita dels professionals europeus a Artés.

La motivació per treballar en aquest projecte és molt gran tant entre els alumnes com entre el professorat. Mitjançant les activitats planejades, s’afavoreixen actituds com el respecte i la solidaritat. També s’aconsegueix dinamitzar la vida del centre i el treball en equip, a l’hora que es millora en l’ús de les TIC i en el reforç del treball interdisciplinari. La potenciació de l’anglès com a llengua vehicular  i  la consideració de l’alumnat com a ciutadà europeu són aspectes  molt importants.

Aquest és el segon projecte Comenius en el qual participem. Amb l’experiència adquirida, podem dir que aquest tipus de treballs permeten crear llaços d’unió entre mestres i alumnes de tot Europa, fins i tot més enllà dels estrictament professionals.
Els Comenius, doncs, són projectes que  predisposen a fer un canvi positiu en molts aspectes de la vida escolar i personal; són projectes, a la fi,  que deixen empremta.

Us convidem a visitar el blog conjunt elaborat per donar ressò al nostre treball. Podeu entrar a  http://onceineurope.blogspot.com.
Quan entreu, trobareu una pàgina principal on hi ha les últimes aportacions. Per conèixer el material compartit per cada país, cal clicar cadascuna de les banderes. Quan s’arriba al final de cada pàgina, s’ha de clicar Old Posts per veure les anteriors aportacions.

Fotografies:
A dalt, mestres de l’escola Dr. Ferrer a Montemor-ó-Novo (Portugal).
A mig article, una aula de Laporje (Eslovènia).

Tres centres del Bages (l’Escola Torres Amat -de Sallent-, l’Escola Francesc Macià -de Súria- i l’Escola Vedruna -d’Artés-) participen en l’edició d’enguany del projecte telemàtic Public Art, promogut per iEARN-Pangea, al qual s’han inscrit més de 50 grups procedents de 10 països diferents.
El projecte, que utilitza l’anglès com a llengua de treball, té per objectiu fomentar el coneixement i el respecte de l’art públic, tot utilitzant eines web avançades, que permeten publicar i difondre les aportacions de cada grup.

Els participants -organitzats en grups- han d’escollir una obra d’art públic del seu entorn, fer una petita recerca sobre l’autoria, la història i el significat de l’obra, descriure-la (materials, formes, colors…) i fotografiar-la. Amb tot aquest material han de confegir un text escrit i un enregistrament de veu, que sintetitzin les dades més rellevants d’entre tota la informació recollida. Aquests textos es fan en anglès.

Un cop s’ha preparat el text, l’enregistrament i la fotografia, s’utilitza l’aplicació Woices per publicar-los i compartir-los amb la resta de participants en el projecte. Aquesta eina permet georeferenciar el punt on es troba l’obra treballada en un mapa i vincular-hi el text, la veu i la imatge.
El producte acabat queda recollit en una fitxa que compta amb una URL única. Aquests en són alguns exemples:

• http://woices.com/echo/13512
• http://woices.com/echo/13551
• http://woices.com/echo/10820

Per a la divulgació de les novetats relacionades amb el projecte (noves incorporacions de grups, treballs aportats, etc.) s’utilitza el compte de Twitter @PublicArtPro.

La història del projecte es remunta al curs 2005-2006. Durant aquests anys s’han utilitzat diferents plataformes per mostrar el treball dels participants però s’ha mantingut la motivació inicial que el va generar: el foment d’una metodologia basada en la cerca d’informació, l’elaboració de continguts i la publicació d’aquests utilitzant les possibilitats de les eines TIC, en el marc d’una proposta col·laborativa i interdisciplinar.

Trobareu tota la informació sobre Public Art Project, el grups participants i les aportacions que ja s’han fet a http://publicart.iearn.cat.

A través dels itineraris i els tallers que proposen l’Escola Agrària de Manresa i l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics, l’alumnat s’apropa a les característiques de l’agricultura ecològica i també a les noves possibilitats que ens ofereixen les energies renovables. Les rutes travessen d’una banda a l’altra la finca de Can Poc Oli, entremig de camps de cereals, fruiters i horta, però també enmig de panells fotovoltaics, aerogeneradors i altres instal·lacions que aprofiten l’energia solar. En paral·lel s’han dissenyat tallers complementaris que poden impartir-se a la mateixa finca o bé als centres educatius.

En l’itinerari verd, quatre plafons acompanyen el visitant per descobrir les bases de l’agricultura ecològica: són els que tracten de biodiversitat agrícola, fertilització del sòl, control de la flora silvestre i sanitat vegetal. En l’itinerari taronja són set els panells que descobreixen els secrets del poder de l’energia del sol i que estan vinculats a instal·lacions relacionades amb el funcionament de la finca. El primer és el de la sala de calderes, on l’explicació permet entendre com la biomassa i l’escalfador solar conviuen per dotar de calefacció el despatx, la cuina i les aules. El següent panell explica com diferents tipus de cèl·lules fotovoltaiques, junt amb un mecanisme d’orientació, permet duplicar la capacitat de captació dels panells fotovoltaics. Un assecador solar acompanya el tercer plafó, que tracta sobre com conservar els aliments amb el sol. En el d’energia eòlica, el visitant descobreix diferents tipus d’aerogeneradors i per què el vent depèn també del Sol. Un mur construït amb argila, calç i aigua annexat a l’hivernacle és l’excusa per al panell que parla de com la terra pot ser un rebost de calor. I finalment, una cuina solar parabòlica –la Sunflower, de collita pròpia– i un mur ventilat acoblat en una aula donen els exemples dels dos darrers plafons.

Dels onze panells que conformen els dos itineraris, set són de segona generació, és a dir, no només informen sinó que també plantegen alguna interacció. Per exemple en el que explica la fertilització del sòl, una sonda permet conèixer la temperatura de les piles de compost properes i interpretar així en quina fase del procés es troben. En el de les herbes adventícies, un pot fer d’etnoecòleg i descobrir quina informació ens aporten determinades plantes sobre l’estat del sòl. I en el d’eòlica podem saber quantes cases podríem abastar simulant la força del vent amb la nostra bufera i classificant-lo segons l’escala Beaufort.

L’Escola ofereix, des de la primavera, visites guiades d’una o de les dues rutes per als grups que ho desitgin sota uns preus públics que estan en fase d’aprovació oficial. La gestió va a càrrec de l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics. Els tallers que complementen l’oferta tenen una durada de dues hores i es poden organitzar en les aules de la mateixa finca o bé en el centre educatiu. En el del coneixement del sòl l’alumnat aprèn les diferències entre un sòl argilós, franc o arenós i les diferents capacitats de retenció de l’aigua d’un sòl ric en matèria orgànica i un altre de pobre. El taller de biodiversitat té com objectiu aprendre a netejar llavors en procés humit i sec i a caracteritzar diferents tipus de tomàquets com a mètode per reconèixer la biodiversitat. Pel que fa a les energies renovables, els centres podran escollir entre un taller de cuina solar o un d’energia solar tèrmica.

Els centres de secundària interessats poden reservar dia a través del correu electrònic info@associaciolera.org o bé trucant al 93 878 70 35.

Fotos:
A dalt, a la dreta: El panell interactiu de biodiversitat.
A mig article: El panell interactiu de les cèl·lules fotovoltaiques amb el seguidor solar al darrere.

Aquest article fa referència a una experiència viscuda durant el curs 2010-2011.

Ara que ha finalitzat el curs escolar i que ens hem acomiadat de tots els infants per donar pas a una altra etapa de la vida, vull parlar-vos, sense massa preàmbuls, del que ha estat per a mi aquest curs. He tingut la sort de viure una experiència nova, exigent, perquè no dir-ho, plena d’alts i baixos. He estat convivint amb un infant amb una pluridiscapacitat molt greu.

Amb el Jordi he viscut moments que m’han superat però que m’han fet créixer com a persona i que m’han ensenyat a valorar les petites coses de la vida: un somriure, un so, una mirada… Per resumir-ho, podria dir que ha estat un ressorgir constant d’emocions i sentiments. Un repte a nivell personal i professional. Una vivència que ja m’acompanya per sempre.

Ara que ja m’he acomiadat del Jordi, puc dir que he valorat un somriure, un gest… com mai ho havia fet. He conegut en totes aquestes expressions una intenció més enllà d’allò que és habitual. Digueu-li màgia, digueu-li retrobar-se amb l’essència de la vida. El cas és que entenia el seu llenguatge com si formés part de mi. Una interacció creada per aquelles petites grans coses de les que parlava abans. Un món fet de percepcions, d’emocions i de sentiments. Crec que no hi ha res més autèntic i primari.

De la mateixa manera també crec que no hi ha res més autèntic que la figura d’una mare. Vull donar-li el lloc que es mereix. El lloc on es reconeix tot el que fa una mare pel seu fill. Ella ha estat un exemple i en certa manera, una bufetada a la cara que m’ha fet despertar i adonar-me del que realment és essencial per a la vida. No hi ha impediments ni entrebancs que no puguin superar-se amb la força d’una mare com aquesta al costat. Quan ella no hi sigui, el Jordi haurà après d’aquesta empenta per viure.

Per acabar, dir que us animo a viure una experiència com aquesta. Us animo a veure el món des d’un altre punt de vista. Us animo a retrobar el sentit que hem perdut per la vida: apreciar una mirada, sentir una carícia, un gest…